I love this game!

uUUUOOO T3!

2011-03-17T10:13:00.001-07:00

Cerb...a no!! Una mica d'snorkel!!

2010-09-22T10:12:00.000-07:00

Sisisi!!! no m'enrecordava del gran cap de setmana a Tossa de Mar, abans de la travessa amb el CELLV.

Donc si, una excursioneta programada desde fa setmanes, a Tossa de Mar la gent de ripollet, i com no una flipada més de les meves, el buseig o snorkel. Us preguntareu com hem vaig intrigar per fer-ne, o possiblement no , però ho explicare. si no vols saber-ho passa al següent paràgraf. Un dia mirant la tele, un documental del mar, i ami m'intriga moltsisim tot alló del fons del mar ja que mai han arribat a tocar el fondo d'aquest. nose, es un tema que m'intriga i volia endinsarme una mica en ell, així que vaig anar al lloc on el material de iniciació és econòmic i vaig agafar un kit de snorkel.

El dissabte, ja a Tossa, maravellosos paisatge, només estendre la tovallola, ens posem les ulleres amb la Monica, i ella que te més experiència, hem guia. alucino al principi amb el tub, jeje, si hem costa una mica agafar el domini a explusar l'aigua.

Dos aletades i deu meu, quina profunditat en res, bancs de peixos i cap soroll( bueno el soroll de les oides al taponar-se) amb aquell formigueig a la pancha que només et dona el mar.

Guapo , guapo. La Ana, s'intriga una mica i hem pren el material per provar-ho, tan li convenç que anem a comprar una a una tenda dels voltants.

Unes quantes aletades més i cap a casa que haig de preparar la motxilla de la travessa!!

SNORKEL, OK!!!

Casal d'estiu 2010-ESTIU JOVE 2010!

2010-09-22T09:41:00.001-07:00

Si si, res de casal d'estiu, que aquest joves es mereixen un estiu jove!!

Una noticia m'omplia i hem sentia content per poder fer les meves activitats, -Fubu seràs el coordinador del estiu jove 2010! Ja tenia les meves activitats quasi tancades al meu cap només rebre la noticia.

Ha costat suor y no llagrimes peró quasi bé.(i alguna pedra) Un jovent gandul cmo...(piiii), a totes hores, totes les activitats programades, era un mal somni i no només per nosaltres si no per ells!!!

Com potser que un jovent decideixi fer unes activitats pel seu propi peu, que no es obligatori, i no possi ganes ni interès en realitzar una activitat lúdica esportiva?

Farè un flaixback al meu passat. Un nen de 12, 13 i fins i tot 14 anys, una activitat de piscina, de rocodrom, unes bicis de 3 rodes(no tricicles), bueno resumin actvitats 100%a les que poden fer a la seva vida diarià. Yo suaba, reia, repetia 100 cops, disfrutava. Ara? ara l'unica preocupació es tindre unes sabates munich, o banyador billabong, una psp amb 2500 jocs, un Ipod d'ultima generació amb música arritmica... potser es consequència de la societat, no culpabilitzo als infants. Fa 10 anys es jugaba a pilota ara es juga a la psp, o vull estar a la última en moda i pentinats.

Tot i aixó amb una mica de treball, acabes treient el millor de cada nano, encara que fins els últims 5 minuts de casal no treguin alló que senten per dins o alló que haurien de sentir 5 minuts abans de començar quelcom.

Són generacions, la generació a canviat, l'unic que espero que no canvii es el bon humor de la gent, el respecte, i les ganes de viure la vida cada moment.

La generació del casal a estat bonissima per alguns i maravellosa per altres, no hi ha ningú que no pugui dir que no ha tret res possitiu del mes. Alguns han tret amics, experiències, confiança en ells mateixos, coses bones, alguns s'han adonat de com pot arribar a ser la gent, com un no ha de ser avegades tan ruc, i la vida es així fins que no et trobes les coses no saps com són, i si potser caus a la mateixa pedra, peró sempre heu de ser vosaltres i tornar-vos a aixecar.

No m'agraden les recomanacions ens les experiències, et fan dubtar, millor trobar les coses i evaluarles indivudualment. una abraçada a tots aquells que van fer el estiu jove un 10! ;)

Tornen les recapacitacions!!

2010-09-17T03:12:00.000-07:00

Molt bones a tothom, de nou!

Aqui estem un bon temps després de les ultimes publicacions i bueno la veritat esque trobo a faltar un lloc on poder escriure, peró si us sóc sincer no estava inspirat, gens inspirat.

I no es que no tingues coses que explicar, perque en els ultims mesos ha passat de tot. així que intentare fer-vos un respàs de el que m'enrecordi.

Començarem per la despedida de les meves noies del mini femeni, dues grans temporades han passat, bons moments i també dolents. peró ens ho hem passat d'alló més bé que era del que tractaba la cosa, le nenes han après a jugar a basquet, han donat un pas més, i tots ho recordarem.

Despés de aixó un casal d'estiu plens d'emocions, hormones, rialles, cançons,i molta conya han fet del casal un estiu innolvidable, tan pels protagonistes, com els que havien de fer que tot fos correcte. M'agradaria donar les gràcies tan als nens, com el cos de monitors que varem estar tot el més (Ana inclosa), per tot, implicació, treball...gràcies.

Vaig una mica ràpid, ja farem entrades específiques, peró esque si no...tot el que resta d'any

escribin!!

Entre tot aixó va aver un curs de entrenador, un curs una mica extrany, ja que desprès de dos anys magnifics amb el mini i gràcies a alguns individus(persones?, NO!!!) són capaços de treuret les ganes de seguir amb les coses que t'han estat forman com a persona, però el temps hem va fer canviar de idea i vaug acabar el curs amb moltisimes ganes. Els resultats de aquestes dos semanes no arriben fins 2 mesos i pico desprès.

Desprès una travessa, quina travessa amb els maquines dels falcons, experiències noves, unes altres formes de vida, rialles a més no poder, un gos, una canço. (les cançons sempre formen part d'aquelles coses grans de la vida us heu adonat?), una tele, unes tendes d'acampada, un centre un mateix crit; l'esforç y convivencia! gràcies per deixarme compartir tot aixó amb vosaltres, ja que formeu part de aquelles experiències inolvidables de la meva vida. Gràcies.

I ara si molt de treball durant els últims 3 -4 mesos, unes vacances si merescudes?, no ho se però les necessitaba estar al costat de la meva princesa, no separarme d'ella, platjeta i viure una miqueta la vida...

Despres d'aquestes vacancetes, moltes coses han succeit, festes majors, palanganerus, contes de fades, fins i tot tornada de ilusions de entrenador. Però possiblement la última noticia que més alegria m'ha doant, es que he aprovat el curs de formació d'entrenadors!!! Si una mica de esforç, ilusió i ganes han fet falta però ara ja està, aveure si tinc la oportunitat de enseñar el que se!

Nose, ara 22 de setembre, no tinc res a fer a la meva vida, esperant una proposta que pot canviar la meva vida, entrenar a un equip mini poc desenvolupat, i estiman a la persona que vull.

una abraçada i seguiexo comentan coses!

Es el mejor, es Messi!

2010-04-07T06:21:00.001-07:00

Avui volia parlar d'un noi que esta tornant boig a tota catalunya i part d'Espanya. Messi, ahir va fer una exhibició, fent 4 gols contra el Arsenal, però aixó no fa falta que ho digui perque ja ho sap tothom, si no el que s'ha de saber que tot aixó ho fa un equip, un treball, tan dins com fora del club, aixó ho fa una filosofia que només hi poden accedir algunes persones, persones que la tenen, si no la tens la pots adquirir, només si tens algú que la pugui ensenyar i tu siguis capaç de entendrela. Aixó comença amb el INTERÈS DESINTERESADO!

també vui dir que aixó haurià de servir a alguna gent, que la felicitat no la tens posant cales, ni amb prepotencia ni osties, la felicitat la tens quan et sens veritablement feliç.

Avui només això donar les gràcies al Barça per callar les boquetes dels madridistes, i que s'enadonin del que hi ha, que mirin i acceptin la realitat.

Visca el barça i visca Messi!

"lo mas importante es vivir el presente. Con el pasado ya no tienes nada que hacer, y el futuro dependera del presente!!"

Semana del devoto!!

2010-04-06T01:22:00.000-07:00

hey hey, people!!

Como va esa vuelta a la rutina? yo la verdad que hasta el dia 20, no empiezo con mi vidA, la de estar con los mas pequeños de este planeta, suerte que hoy ya se reanudan los entrenos!

bueno pues os escribo para explicaros como me ha ido el puentecillo este, de los"santos". "ei buena: 6 de la mañana con el blog abierto y los pensamientos me matienen despierto. JUANINAKA" bueno... pues todo empezo el domingo cuando despues de el fin de semana en el tividabo con los xabales de Llinars, y un poco de marchita hasta las 8 de la mañana con los monitors y el domingo con familias compartidas en el santuari del corredor, estaba hecho polvo asi que a las 11 ya staba encamado y listo para soñar, pero una llamada hizo que me desvelara y me hiciera hacer planes en 0, , era el Ronald desde hostalets d'en bas, un pueblecito al ladito de Olot espectacular, alli estaban con los Linx de excursión en casa del Xavi, por cierto vaya casita Xavi. Una casa del 1600, pero con todos sus detalles, supongo que restaurada per lo mínimo, maravillosos y terrorifico por las noches!
Asi que el Lunes, bien tempranito lleve a la Ana a su puesto de trabajo durante 3 dias y me puse destino, Hostelets!
en menos de una hora estaba allí plantado y un excelente recibimiento por mis jovenes preferidos, abria un par de dias maravillosos!
Llegada y ya puesta en marcha de los motores, ya que con estos chabales es raro poder tenerlos en pause, partidito de futbol en el campo de futbol del pueblo, y barbacue posterior.
descansito ya que despues de comer siempre va bien y a las 4.30 otra vez en marcha, esta vez por eso me libre de la caminada y me infiltre para organizar el juego de noche, que iba a ser un túnel del terror.
Tengo que recordar y dar suerte a las nuevas monitoras en practicas, pero monitoras de los Linx.
asi que al dia siguiente, por lastima, ellos ya tenian que volver, asi que me fui despues de despedirme y ayudarles a acercar cosas a Olot, punto de vuelta.
dirtecto a Ripollet, para que el Jueves organizar una salida perfecta a Andorra, asi romantica y tal, estupenda, porque no encontramos a mucha gente y siempre al lado de mi princesa.
luego los restantes dias si que de descanso total, tanto que hoy he tenido que ir al gym porque no veas com se nota el no hacer nada!

Aora he quedado con los ZAAAS para escalar un poquillo en el boulder, luego os cuento com fue esto de la escalada!!

ale un abrazo hasta luego!
(letra de tote king)
http://www.quedeletras.com/letra-cancion-devoto-bajar-31416/disco-musica-para-enfermos/tote-king-devoto.html

Mr. peces!

2010-04-04T14:13:00.000-07:00

-Hola holita vecinito!

-Callate Flanders!

-Hasta lueguito vecinito!

Buenas buenas

hoy os escribo para comentaros alguna de las locuras varias que he hecho ultimamente. Aparte de mi huertecito, que ya empieza a tener sus raizes, sus pequeñas raizes, por ejemplo estan saliendo las flores, algunas cebollas y unas cuantas lechugas, lastima que no den fruto aun los cactus, maiz i sandias, pero tempo al tempo!

Asi que mi nueva aventura vienen siendo unos anfibios, sisi, me he comprado mis pececitos, dias despues de plantar mis cosillas, decidi que me compraria unos peces, hacia tiempo que rondaba por mi cabeza, mas o menos desde el Barça-Madrid, del Camp Nou, que vi los peces de la familia de la Ana.

Asi que me decidi y fuimos con la Ana y su hermano a por la pecera, con mi ilusion de ya, comprar los peces y meterlos en la pecera. Primera idea; comprar una pecera pequeña y mas adelante comprar una mas grande. Al final un acuario de 14 litros la culpable,para poder poner unos 4 o 5 peces, con piedras naranjas y una decoracion muy fea(la cual tengo que mejorar), con un microfiltro, y la comida de los pequeños. Mi ilusión se desvaneció al escuchar al dependiente informarme que mejor aclimatar el agua y poner la pecera en funcionamiento,antes de poner peces. pero sin problema porque al dia siguiente ya tendria mis peces dentro de la pecera, un Golden fish, naranja,y otro por descubrir, amarillo.

a los dos dias un agua blanquecina, como con niebla me empezaba a preocupar, asi que a la semana despúes de descubrir el funcionamiento del microfiltro, me iba a informar y el problema, falta de bacterias y otro líquido para cristalizar y mejorar el bienestar para los peces me daba la solución para tener el agua perfecta.

Ahora agua limpia, transparente y sana para los peces, asi que ahora lo que me falta es comprarles algun detallito para el acuario y asi alegrar un poco mas los dias de los peces. ya lo tengo pensado sera o un galeon griego o un barco/submarino, hundido, ya veremos.

Esta es la última aventurilla que me ha ilusionado bastante aver si dura y podemos ir más allá con esto. aora algo pequeño para iniciarme y seguro que de aqui un tiempo me animo con una pecera grande incluso aver si me animo con peces de agua caliente, aunque ya veremos, os ire informando!!

Proximamente mis tensiones con mi habitacion y mis ansias de cambiarla, ya ha empezado la tranformación, poco a poco, pero ganas de ver algo diferente.

Fu-bU!!!

Mi huertecito.

2010-03-23T06:10:00.000-07:00

Ei, ei ei, que ya etsan en proceso las lechugas de cosecha propia.
El domingo por la mañana me levante y vi a mi padre con la ropa de jardinero, que se ponia en marcha para podar el Limonero que havía dado buenos limones, peró las heladas de los ultimos dias, havian dejado el arbolo, destrozado.
Yo salí para ver como iba el tema, al acercarme para mirar una abultada mata de hierbas me hizo ceñir mi frente, como hace el sol cuando te da de cara. Al instante mi cabeza empezo a recordar mis ilusiones de tener mi huerto y empeze a limpiar el terreno e imaginarme como iria todo organizado. Ya tenia la idea solo faltaba recolectar unas cuantas semillas i dejar el terreno para sembrar.

durante le dia de ayer, no pare de darle vueltas y inpacientarme para empezar con ello ya, asi que esta mañana solo llegar de Ripollet, me he puesto manos a la obra. Primero mirarmelo bien y luego ponerme a ello.
Empezar solo con las malas hierbas, ya me ha llevado un rato, pero al llegar al final, sin un rastillo decente no podia continuar asi que, he ido a por el. unas compras y una visita al Taller D'en Garu, me facilitarian un rastrillo decente. ya con el rastrillo, he dejado el trozo de tierra limpio.
Luego me he puesto a limpiar todo lo del alrededor, que no era poco.
Ya lo tenia todo preparado para sembrar asi que me he cojido las semillas y la tierra abonada y pam; sandía, maiz, lechuga, cebollteas y cebollas, cactus, tomillo, lavanda, entre alguna más.

asi que de aqui unos dias os comentare como ha ido!;)

un abrazo!!!

Sortida a Centelles!

2010-03-19T07:27:00.000-07:00

Sortida a Centelles, concretament a la via ferrada "Les baumes corcades".
Una mica in extremis, perque el dia abans vàrem decidir que sortiriem a fer-la amb en Ramon i en Pep.
Sortida desde cardedeu a les 8.45, destí Centelles. Arribariem a Centelles sense cap problema i ens equipem per prendre contacte amb la montanya i els últims troçets de neu que queden de aquest any.
Era la primera vegada que feien una via ferrada, així que encara que no ho deien s'els veia una mica cagats!
Així que un cop equipats, ens endinsem al camí d'aproximació a la via ferrada.
Prenem contacte amb la pared i començem a trepar, primeres sensacions amb els mosquetons :
- Quina merda aixó de anar canviant cada cop. Buff, i asopbre a la esquerra!!!
Cada cop queden més maravellats amb el que consisteix la via i comenten que no ho imaginaven així.
Arribem al pont nepalí i ja començem a estar cada cop més nerviosos, fins i tot jo, així es començo jo primer i un pont de aquelles dimensions sempre fa respecte així que mica en mica pasem el pont. Les sensacions són espectaculars així que despres de aixó ja podriem marxar perque estaben plens.
Abançem i el lateral de la via es fa una mica aburrit així que en 20 minuts acabem tot el lateral, i ens acabem la via per la zona final per arribar a la bandera i coronar-nos i ells acabar amb la seva primera via que no la última!!!

aixó es tot en un dia com avui! (penjo algunes fotos);)

En pròximes edicions el cap de setmana!!

Molt bones de neu!!!***

2010-03-15T09:47:00.000-07:00

Despres de molts dies, torno a escriure, i esque no es que no tingui ganes es perque hem poso a escriure, i no sóc capaç de lligar tres línies.
Així que vamos a ello no?

Donc desprès moltes plujes, riures, i alguna que altre experiència nova, fins i tot una nevada que feia uns 40 anys que no es veia per Catalunya i que deixa en evidencia a tothom, ja que no es possible que amb 4 copets de neu que caiguin s'aturi tot. Peró us puc dir que feia molt de temps que no tenia aquestes sensacions de alegria. Dilluns 6.30 del matí la meva princesa hem diu que marxa cap el cole, així que com un bon señor, m'aixeco i la acompanyo fins la porta, com sempre obrim la porta per despedir-nos i de cop un fred que hem gela. M'irem per la porta oberta i estaba nevant peró nevaba amb força, així que li vaig dir que anes amb molt de compte i qualsevols cosa hem truques.
No va ser tan greu perque no vaig rebre cap trucada fins que hem vaig aixecar a les 8.15 per fer les primeres colònies de la temporada, també vaig anar a veure com havia anat la neu, i no hi havia ni un rastre, només plovia.

Així donc hem vaig anar a Maristes(casa de colónies on treballo) i cap a les 9 del matí comença a nevar, peró sense gens força, així que ens refugiem del fred al despatx.
Mitja hora més tard una trucada del cole de Roquetes, on venien els nens, ens informa, que arribaran una miqueta més tard peró que arribaran, ja que l'autopista està colapsada per la neu.
cap a les 11 i poc del matí, ja començava a nevar amb força, encara que nosaltres convençuts de que alló no aniria a més, arriba el bus, amb una mica de pluja i neu acomodem els nens a les aules del refugi.
Cap a les 12 del matí alló semblava que no pararia i que anava a més, i així ens informaven que a la ciutat estaba tot colapsat. així que vem fer el primer tret a les activitats del dia. Els nens estaben una mica irritants, ja que estar tancats tot un dia en una aula fen activitats, semblava que seria interminable, peró no!
Primera mitja hora i deixem que els nens surtin a mullar-se una mica amb la neu, els nens estaben contents, espitossos, semblava que seria impossible tornar-los a calmar, peró no es van conportar. La nostra tàctica era, quan ja no aguantavem més als nens, obriem la porta del carrer i tots afora, 5,10 minuts i cap adins així ens vàrem soportar nens-monitors, monitors-nens.
Desprès de dinar alló ja era una festa ja que la neu començava a cuallar, així donc tots estavem alucinats amb el que estaba nevant, peró de ben bó que van ser les colónies més fàcils de portar gràcies a la neu. Alló era alucinant, un pam ja de neu i no s'aturava!!!
(Primera vista a la autopista i variant, buides!!)
Els nens xops, congelats, tremolant, peró molts dells encara no tenien prou i volien més, encara que alguns deien que ja no volien veure més la neu.
Arriba la nit i desobte, marxa la llum, el nostres espectacle de nit, queda amb perill, peró una gran idea dels monitors, fer un bon foc per estar calents i que ens fagi llum, ens farà que el podem fer.
Així donc una actuació amb tires y arronçes de la llum, tornem a triunfar i els marxen al llit feliços.
En pep(jefe) ens diu que quan aquesta tarde a anat al castell no ha pogut pujar fins adalt de tot, i nosaltres flipem, ja que son les 12,20 de la nit y hi han com dos pams de neu!!
Ens diriguim cap el castell arribem a la rotonda i ja observem el primer cotxe aturat per la neu, pero aixó no es tot més andevant ja treballen els de ACESA, treuen els arbres que invadeixen la carretera, peró també veiem un parell de cotxes més aturats a les vores de la carretera.
Amb la bestia "Pathfinter", anem mica en mica pujant, i encara no donem credit del que veiem.
Arribem a Can Bordoi, allà 3 o 4 cotxes més, que acompanyen a tota la selva d'arbres que invaeixen la carretera, sortejant els arbres i cotxes, arribem al trencall del castell, que el veiem ple de neu, i creiem que amb la bestia no hi haurà problema, que equivocats que estabem, el cotxe comença a relliscar cap el costat y s'atura amb els frens , ho tornem a provar i res de res, així que decidim deixar el cotxe allà i agafar el sender que ens porta cap el castell a peu. Baixem del cotxe i sorpres la neu pel genoll, un somriure ocupa la nostra cara i no dubtem en llençar-nos i recobrir-nos de neu. Peró aqui no acaba tot, si no que no hi ha camí, els arbres tallen el camí i hem de sortejar tots els arbres.
Arribem al castell, i el primer que fem es acomodar-nos y anar a buscar llenya. Un cop ences el foc, secs i amb una cervezeta a la mà disfrutem del dia, mentrès tant el foc invaeix cada troçet de pell que queda al descobert, escalfa els nostres cosos i ilumina les nostres pupil·les.

Un començament de colònines perfecte, no podia espallar el segon dia i la meteorologia així ens ajuda a poder acabar unes colònies que de ben segur aquells nens del Ceip Roquetes, no oblidaran!

Desprès d'aquesta petita aventura que m'ha agradat recordar, que de ben segur hem quedara grabada tota la vida.

Tot seguit us explicare noves experiències.

Salut i fred!!

pRUEEBALO!

2010-01-19T15:41:00.000-08:00

NO NO NADA DE INVENTARTE HISTORIETAS NI REFRANES... AQUI TE DEJO UNAS RIMAS DEL MC!!

Subo de escalafón cada dos años cuando un disco editamos,mejor me callo Nano, te dolerá saber cuanto ganamos,ahora ponme esa etiqueta, venga carga estas maletas,no me vengas con preguntas indiscretas, soy el puto amo.Mi logo es un martillo,mi casa es un castillo,le saco brillo a to mis letras no nos la jugamos,mi polen amarillo,mi disco en el rastrillo,y a los chiquillos no los estafamos.Yo soy la voz del barrio,glamour del extrarradio,me salto los horarios y fumo hasta quemarme el labio,yo soy el mercenario,pal exterminio ario,mi ron el Legendario y pago en la tienda con talonario.2 0 0 6 os puse el nivel por las nubescasa con piscina y en la puerta un BMW.A 220 todos se estampan,el Zatu te canta,tío, odio el champán.Tengo el mejor polen que probó esa garganta,luego todos se achantany van tirando de alquitrán.Es otra historia,mira esos ojos rojos que de escoria,parece ser que vengan buceando desde Coria,¡toma pruébalo!Rula esta mierda compi, ¡pruébalo!(y es que yo tengo el estilo que ellos quieren...)¡Pruébalo!Rula esta mierda compi, ¡pruébalo!(No veas si me ca-me cabe)Mi nombre es Senior,soy un bohemio y follo con los calcetines,colega, ¿has visto estos botines?Nike me los regala,son de las más caras,tu y tus bambas raras,¿son del Zara tara?Y sácame de copas por cualquier garito de Madrid,tendrás que pagarme tú a mí,pa que entre yo en tu sala VIP.Tío yo soy un MC,huelo tu emboscada,¿qué pintas tú aquí?yo salgo en todas las portadas.Tengo la coartada,las cuentas saldadas,el Óscar cuenta sobres de billetes y luego los separa,con las cuentas claras,te pongo a bailar en la tarara,con siete balas bajo mi almohada.Rula esta mierda compi, ¡pruébalo!(y es que yo tengo el estilo que ellos quieren...)¡Pruébalo!Rula esta mierda compi, ¡pruébalo!(No veas si me ca-me cabe)Ando por la calle con los cascos mientras canto,me ven por la esquina y ya me abren la puerta del banco,tampoco es pa tanto,mira donde me siento,rapeas como el puto culo,cabrón atiende a tu sargento.Tu vida es un disparo,tu video es un descaro,dime quien te ha prestadoesos coches tan caros.Tengo contratados a cinco tipos para el directo,y todos con buenos sueldos por supuesto.Mi grupo en pleno efecto.Coméros esto los que vais de puestos,comprad mi camiseta en el kiosco,está perfecto.¿Qué me odiarán por esto?me parece correcto,y chupádmela ya antes de que me cague en vuestros muertos,¡pruébalo!Rula esta mierda compi, ¡pruébalo!(y es que yo tengo el estilo que ellos quieren...)¡Pruébalo!Rula esta mierda compi, ¡pruébalo!(No veas si me ca-me cabe)

NADA MAS POR HOY...HA PENSAR

2010 I ELS MEUS DEITJOS!!

2010-01-07T10:38:00.000-08:00

Molt bones a tothom, de nou!!

He estat una mica ausent ultimament, pero esque les festes m'han empresonat!!

Donc res, més que res que us volia deixar una mica els meus desitjos, esperançes i alguna coseta més que m'agradaria per aquest 2010, aixó si espero que sigui igual de bo que aquest 2009 o més!

Primerament que estigui una mica més per aquest pedazo de blog que tinc. jeje
Donc aquest 2010 li demano primerament que a casa meva tot vagi perfecte, ja que aquest pares que tinc es mereixen més del que rebran de ben segur, per mi són el més important, han sigut la meva influència i sóc així gràcies a ells.
desprès que tingui sort en tot alló pel que aposti, tan siguin estudis treball o amics.
vull també donar sort al tots els amics i coneguts que hem donen alguna cosa en aquesta vida, que moltes vegades tot gira voltant aquells que estan al teu costat.
una altre cosa es que com a monitor i no parlo individualment si no col·lectivament vull que tot vagi endevant i aconseguim els nostres objetius.

per últim volia, ho he deixat per últim, que la meva princesa somrrigui cada dia més disfuti de la vida amb mi, ja que vull estar amb ella, perque ara es el que més m'ompla!!!

donc res, segurament em deixo alguna coseta pero de ben segur que us informare i desitjo que a tots us vagi bé!!!

no he parlat del 2009 perque crec que el pasat pasat esta, que si moltes coses importants es queden enrrere però l'important es estar al dia a dia i mirar ensevant ja que es el que t'espera i el pasat ja no arribara.

" JO ME SIENTO BIEN CUANDO HAGO SENTIR BIEN A LOS DE MI ALREDEDOR"
Algú hem va dir aixó algun dia per ara e fet meva aquiesta frase, que es la realitat!!

Bon 2010!!

fu-Bu!

SEMPRE BASQUET!

2009-11-17T11:10:00.001-08:00

I LOVE THIS GAME...

Donc si, estimo aquest joc que tracta de posar la piloteta a un foradet, l'estimo perque el necessito per desconectar de la vida social, perque hem fa pensar coses diferent...moltes coses fan que l'estimi. Es una de les meves aficions, per no dir la millor, pero m'agradaria comentar com el cap treballa i influeix e algunes coses de la vida no només a l'hora de pensar si no a l'hora de fer les coses.

Jo sempre dic que el basquet es psicològic alló de ficarla o no,, si penses que la ficaras anira a dins, si penses, i si no la fico, falles. així donc hem refereixo a que no fico ni una, no hem serveixen els comentaris de la gent, dels entrenadors, necessito veureu amb els meus ulls que puc fer-ho necessito confiança, necessito alló que feia que amb res estigues al 100%, que jo poguès amb tot, peró no ho trobo.

Penso i penso pero no se que es el que pasa...potser que algú m'ho estigui amagant???

el problema es que ja no hem motiva anar els dissabtes a jugar, o ja no fa falta anar a als partits si no només mirant els dies de cada dia els entrenos...tot ha camviat i espero que tot canvii rapid perque vull seguir disrutant d'aquest esport....

per últim, vui dir que com entrenador estic molt orgullos, ja que tot cva perfecte y cada dia hem motiva més. vui seguir endevant amb la meva evolució com a educador de basquet i qui sap si més endevant alguna cosa mes...

......seguint buscan la cosa...!!

La montanya!

2009-11-01T07:57:00.000-08:00

Avui l'entrada va dedicada a les meves experiències viscudes a la montanya, les més intenses, les que m'han fet que necessiti la montanya.

Tot va començar un bon dia de setembre, amb preses com sempre(preses perquè estava fora de temps d'inscripció) m'agafaven en el col·legi Taller Ginebró de Cardedeu. Desde aquell dia tot de endavant fins ara ha sigut diferent.
Jo m’inscrivia amb una il·lusió diferent a altres anys perquè sabia que aquell any faria allò que volia desde ja feia molt de temps. allò era estudiar qualsevol cosa relacionada amb l'esport.
El primer dia sense conèixer a ningú vaig anar a parar a un hípica on faríem classes per portar un grup a cavall, quin bon rollo, els profes, els companys.. tot hem cridava l'atenció, hem fixava en tot, encara que això u faig sempre.
I dia rere dia les coses m'agradaven més. fins i tot agafar apunts m'agradava perquè jo sabia que tot allò seria bo pel meu futur
Aquí les meves primeres petjades al món del lleure i la aventura. Durant uns dies de teòrica i agafar apunts tocava posar-se en marxa i provar la pràctica.
El destí el cim del Montseny. Allà descobriria que volia viure molts més dies a la montanya. un bivac i una bona caminada això es tot, això es el que necessito avui dia per desconectar i tornar a començar.

Desprès han vingut moltes, entre aquestes,la primera travessa amb els Falcons com ja vaig explicar fa unes quantes entrades, avui recordaré la sortida a França, concretament el barranc del Llech, on vaig viure coses impresionants i noves en el meu cos.

Sortida de Llinars amb els Jesse James boy's, ja que som molts nois i una sola noia, la Jéss.
(faré un petit resum de qui som els Jesse James boy's, fundadors: Ronald, Jéss, Efe, Edu, Fubu, tot comença un dia de festa major a cardedeu, quan decidim anar a fer una via ferrada a centelles, en aquella via es crea el grup dels JJB, on cada més un dels integrants, organitzaria i planificaria una excursió per fer quelcom de aventura. fins que arriba la meva oportunitat, i anem deixant el tema una mica de banda, ho sento, tot tornar)
Dons sortim de Llinars direcció Llança, on soparem i al dia següent ben d'hora partirem cap a França, concretament la Montana del Canigó al riu del Llech.
Allà desprès d'una estona de caminada mengem alguna cosa per agafar forces, i ens disposem a endinsar-nos al...neopre.. ja que ens costa una estona. Deixem això llest, i ens capbussem al barranc, l'aigua esta una mica freda però els nervis fan que quasi no es noti.
Primers passos per l'aigua i arriba el primer rappel, un rappel que laigua et cau a la cara per tot seguit acabar a l'aigua on has de treure el vuit i allunyarte de la cascada.( no esta malament per començar)
Tot seguit salts de no menys de 5 metres i rappels de 15 metres, impressionants, les sensaciones, la adrenalina cremada, els nervis...sense paraules, no se com explicar-ho, però aqui no acaba tot, l'ùltim salt es el més 15 metres on has de caure en un estanc de 2mcuadrats, com amolt i dos metres de profunditat, on has de recollir les cames al caure, bueno...nose ja que més dir, perquè tot es espectacular.

Ara no només vies ferrades, escalada, barranquisme, entre moltes experiències a la montanya que fan que sigui indispensable per mi, i que necessiti pensar en ella cada poc.

Dons aixó es un petita introducció ala meva petita història a la montanya...espero que aixó no sigui res, i aquest cap de setmana ens espera la via ferrada de la Teresina a Montserrat i el barranc sec "El mejillon", ja us explicare com a anat tot.

Dit aixó el camí continua en la meva història....

Andres Montes, Jugooon!!!

2009-10-20T04:54:00.000-07:00

Bienvenidos al club. I LOVE THIS GAME!!!(DEDICAT A ANDRÈS MONTES)

L'altre día miran les noticies per internet, vaig llegir un gran comentari d'Antoni Daimiel(http://www.marca.com/2009/10/19/baloncesto/nba/1255974037.html), vaig quedar una mica sobtat, ja que no era masa normal un comentari d'aquest nivell, per només admirar a un amic.
A la tarde vaig tornar a fer una ullada a les notícies, peró hem va picar la curiositat i vaig investigar una miqueta.
Només teclejar a google, vaig llegir que havia mort. Al llegir alló va ser com una sensació extraña, per mi Andrès Montes era com un icono a l'hora de parlar quan veies un partit de basquet,Bienvenidos al club, pincho, vaya piedra!, Cruela De Vil, aerolinias Jordan, pipipipipipipi, triiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiple iterminable...peró sobretot els comentaris de les crispetes, del actimel, de les galetes, conversacions innolvidables amb el seu gran company Antoni (que fins i tot ell es contagiaba,Dios se ha disfrazado de jugador de baloncesto. Final del 98, Chicago Bulls-Utah Jazz) que no tothom entenia peró qui els entenia el respectaba!
"Como lo veían así vestido, realmente mucha gente no sabía quién era, pero lo saludaban. Hay dos personas que siempre lo hacían: el reverendo Jesse Jackson y Billy Hunter, presidente de la Asociación de Jugadores. Y Montes ahí, que no sabía inglés...",

Ara ja no tornarem a sentir els seus comentaris originals i espectaculars, espontanis i amb molt de sentit a alguns jugadors de la NBA, quedarà un buit ens aquelles cadires de canal+ a les finals, peró si que els tindrem al nostre cap quan un jugador fiqui un triple que decideixi un partit, quan algú doni una estupenda assistència, quan vingui una nova temporada de la NBA.

"Tenía pocos amigos porque era él quien te elegía. Era muy exigente con los amigos, ponía el listón alto. Eso sí, cuando te elegía, no te podías negar",

Ara volen fer que el premi del MVP de la ACB, el nombrin com a Jugón, en momòria a ell, lo mínim que podien fer... Jugón, com era ell, l'únic Andés Montes.
Et trobarem a faltar.

Cellv!!!

2009-10-14T11:02:00.000-07:00

Avui xerrare una mica de un dels millors hobbies o fins i tot necessitat(necessitat: Alló al qual es impossible marxar, faltar o resistirse), que tinc, us explicare una mica la meva experiència fins ara al centre excursionista.

Fa un estiu i un parell de mesos que estic endinsat en el centre excursionista de Llinars Del Vallès. Moltes coses han grabat les meves retines desde que un dia de casal d'estiu de 2008, hem van dir de anar de travessa amb els falcons, un grup de joves de uns 13/14 anys. El destí, La Pica d'Estats(3.143m), però encara penso el mateix d'aquest grup de joves que hem van acompanyar en la meva petita historia(com diu una molt bona amiga meva), mai diria que acabaria sent monitor d'aquell magnífic grup.

La meva primera idea era anar a disfrutar de la montanya i de la experiència de estar 8 dies fora de casa amb el menjar a la motxilla i dormint a un sac, amb l'armari, el necesser, resumin, portant la casa asobre.
Però no va ser així, un grapat de Falcons, i no parlo del ocellot, parlo del gran grup de Falcons del centre excursionista de Llinars del Vallès van fer que fos l'home més feliç del món.

Van fer que la montanya fos per mi necessari, que ells fossin necessaris a la meva vida, van fer que ara vulgui acompanyar i ensenyar a més canalla que és anar a la montanya, que es disfrutar, van fer que sempre vulgui acompanyar-los a ells a qualsevol lloc.

No a sigut només aquella experiència la única que hem va fer "enamorarme" d'ells, moltes aventures amb pluja, fred, foc, altura(3,404), neu,refugis, ermites, diversió, anyorança, llagrimes, somriures...sensacions especials,fan que estigueu al meu cor, que no m'arxeu mai del meu cap, tot gràcies a vosaltres.

Gràcies, ho dic ara i ho dire sempre, gràcies, sou els millors.

Desprès d'exprimir les meves emocions i recordar coses magnifiques. Vui donar les gràcies a tots els monitors que heu tingut, primer per fer el que sou, de cada un de vosaltres, magnifiques persones. I segon per ensenyarme tantísimes coses i per aver-me fet disfrutar tant d'aquest temps inolvidable, i pel que queda, clar...gràcies.

Ara comença un nou projecte, de ben segur que bonic, però amb molta feina per devant. Jo deixare tot el que pugui de mi per que tot surti bé.

Les coses bones s'acaben però jo se que no us desenpagallereu de mi tan facilment, ni que aquesta història s'acabara així que fins aviat. Un petó i torno a dir-ho gràcies!!!

fu-bu, falcons 10000%!!!!!!!

Continuara....

Per fer-ho!!

2009-10-06T11:45:00.000-07:00

10.500.000.000

238

400

441.000

500.000.000.000

200

18.000

322.000.000.000

Quants números ee!!
Nomès us dire,El Compromiso De Todos: REDUCIR, REUTILIZAR, RECICLAR!!!

Us poso unes dades que demà us les comentare!

Arreveure!!

Canço-Merezco

2009-10-01T04:06:00.000-07:00

Os culego la primera cancion del blog, la cancion que me da energia ultimamente, la cancion que me tiene enganchado.

merezco;zahara...

Dubtes.

2009-10-01T03:34:00.000-07:00

Els dubtes quin gran tema per l'individu.

Jo en estat.. quin estat si no hi ha estat? us explico.

Els dubtes, els dubtes perquè estar a casa desde les vacances, des de que tots s'aixequen de bon matí i van al seu lloc de treball o de estudi.
Els dubtes de no tenir feina, de no estudiar, de que fer de la vida ara mateix?

Fer masses coses i no fer res... entrenador d'un equip de bàsquet, monitor a un centre excursionista excel•lent , amb parella, jugador de bàsquet...(es aixó suficient)però et falta allò per ser feliç, per poder dir; estic fent alguna cosa de profit, alguna cosa per quan sigui el moment de donar un pas més a la vida, ho pugui fer, i ara no ho estas fen...

Faré el possible, lo més ràpid possible, per camviar aquesta situació.

Són los sueños realidad o sueños?

fu-bu!

Comencem!!

2009-09-30T11:54:00.000-07:00

Benvinguts/t,(i m'ho dic a mi mateix),

al meu blog, al blog del David(fub's), i hem dic benvingut perque sóc nou en aixó dels blogs i sobretot perque estreno blog.

Aixó dels blogs es una cosa que feia temps que tenia ganes de fer, nose perque, de tenir alguna cosa meva a internet on poder comentar i que la gent ho llegeixi i comparteixi o no el que tu dius, deixar il·lustrats els teus sentiments, pensaments, aventures, fantasies, perque la gent que ho llegeix-hi ho comparteixi m'emociona, ja vorem com funciona.

Donc jo soc el David Garcia ruiz, nascut a Llinars del Vallès, Barcelona, encara que tothom hem coneix per Fubu. explicare perque: un dia anavem al corredor concretament a Can Ferrerons, jo portava una samarreta del estil raper, ja que així era el meu estil en aquelles èpoques, en la samarreta possaba Fubu en gran i era bastan peculiar, i el noi va dir a partir et direm Fubu, dit i fet...

haig de dir que estic enamorat d'una maravellosa princesa...jijiji!!! (2111)

donc aqui deixo el meu primer comentari, un de molts, espero.

graciès i espero que us agradi.

fu-bu!!